1. Avaluació inicial
2. Tècnica d'estudi: el repàs.
3. Introducció: Les transformacions del Baix Imperi Romà als segles IV-V
   • apunts
   • exercicis
4. El sorgiment de la civilització europea a l'Alta Edat Mitjana

l'economia de subsistència i la societat estamental apunts i exercicis                                                                                              (entrevista a S. Terrós) l''imperi carolingi i el sorgiment del vassallatge: apunts i exercicis                                                                                       (entrevista a B.Trencacolls) La mentalitat feudal  apunts i exercicis

5.  L'evolució dels Estats europeus a l'Alta Edat Mitjana
6. Exercici de repàs
   

APUNTS per estudiar:
Com saps també pels apunts sobre la crisi del Baix Imperi, al llarg del s. IV, les guerres civils, els atacs dels germans i la inseguretat reinants exigien l'increment de l'exèrcit, el que suposava més despeses per l'Estat i, per tant, l'augment dels impostos, però l'emigració de la població urbana encara va provocar un major descens dels ingresos fiscals. En disminuir l'autoritat de l'emperado per la manca de soldats i de funcionaris, el sistema polític imperial es va transformar i en la pràctica, a Occident, es va produir el repartiment del seu poder polític entre els germans aliats (que governaven en les terres cedides denominats federades) i els grans terratinents romans (que governaven en els seus latifundis).

Per altra banda, la influència de la religió cristiana va incrementar-se  mentre s'extenien els principis respectuosos amb l'ordre establer i s'abandonaven els principios igualitaris dels primers segles. Al llarg del segle IV, la influència social del cristianisme no va deixar d'augmentar  tant per la integració de les classes acomodades, com per la seva legalització (al 313, Edicte de Milà, per l'emperador Constantí) i posterior oficialització (al 395, per l'emperador Teodosi). En l'Ata Edat Mitjana els eclesiàstics seran els únics monopolitzadors de la instrucció i del saber i el Papa es convertirà en el sobirà més poderòs entre els regnes cristians d'Occident.

• Exercicis:

1. Interpreteu el quadre sinòptic següent mentalment i responeu les qüestions:
   
                   
   
   
   
2. Poseu-le títol.
3. Quan i on el situeu?
4. Va passar el mateix a la zona oriental de l'Imperi?. Explica'n les causes.
5. Quina era la font de riquesa a l'Imperi d'Occident?
6. Qui era la classe dominant?
7. Quin tipus de sistema social i polític s'estableix?
   

APUNTS per estudiar:                               L'economia de subsistència

En l'època medieval el sistema econòmic es basava en l'agricultura. Reialesa, noblesa i clergat posseïen terres que els camperols, que representaven més del 80% de la població, s'encarregaven de conrear. Lliuraven les collites per al proveïment de la casa del senyor com impostos i la resta anava a parar al proveïment d'ells i les seves famílies. Les tècniques de cultiu i les eines continuaven sent les romanes i, com, pràcticament, no hi havia comerç (al marge d'alguna caravana de mercaders que passava de tant en tant pel feu), el senyors no tenien interès a augmentar la producció ni a estimular la investigació de tècniques més avançades i, almenys fins gairebé el segle XII, la producció agrària i la industrial (realitzada pels propis camperols o treballadors al servei del senyor) es destinava exclusivament a l'autoconsum dels habitants dels feus. El feu, des d'un punt de vista econòmic, era una unitat de producció i de consum.

                                                                  La societat estamental

La societat dels nous regnes germànics esdevenia una societat rígidament estamental, amb enormes diferències de riquesa i també de drets entre els membres dels dos estaments privilegiats i el tercer estament. Els estaments privilegiats eren l'eclesiàstic i el nobiliari, constituien una minoria de la població (menys del 20%) i estaven formats pels grans terratinents laics o eclesiàstics (ara coneguts amb el nom de senyors) que gaudien de drets especials (privilegis com l'exempció d'impostos, lleis especials -només podien ser jutgats per iguals, els càstics eren menys humiliants i patidors- i només ells podien tenir funcions directives -ocupaven els alts càrrecs de l'Estat). Aquests privilegis es denominaran drets senyorials (o feudals). Entre els membres d'aquests estaments hi havia, però, diferències de riquesa i nivell de vida i així distingirem entre l'alta noblesa (grans terratinents vassalls del rei) i la petita noblesa (petits o mitjans propietaris vassalls de l'alta noblesa), i de  la mateixa manera entre el clergat: l'alta jerarquia eclesiàstica (fills de l'alta noblesa que portaran una vida semblant als seus germans laics) i el baix clergat (fills dels pagesos que s'ocuparan de funcions manuals), en general, tots amb escassa vocació pel sacerdoci, per això va haver-hi diverses reformes per regular la seva vida. Una de les més importants va ser la de Sant Benet (la seva regla es basava en combinar el treball manual i el treball intelectual). Els membres dels monestirs, els monjo, exergeixen les funcions intelectuals de l'època i la resta de l'alt clergat  i la  noblesa tenien funcions polítiques i militars.

El tercer estament està integrat per la majoria de la població, és a dir, els pagesos dels quals una minoria són petits propietaris ja que la immensa majoria són colons (el 90%) , la majoria dels quals eren serfs (quasi sense drets) i la resta lliures (amb drets limitats). Cap membre del tercer estament té privilegis o sigui, són els que paguen impostos (als senyors, a l'església i al rei), tenen pocs drets civils i no tenen cap dret polític ja que estan sotmesos a l'autoritat dels senyors i del rei.

NOTA: Si vas a http://es.calameo.com/read/000337735bb67b4eb48ca  trobaràs un llibre molt interessant sobre els regnes germànics.

Exercicis:

1. Al 476 sorgeixen una sèrie de regnes germànics. Explica per què i indica en quina província romana es situen els següents:
   Visigot =>
    Angles i saxons =>
   Ostrogods =>
   Francs =>
   
   
2. Fes un esquema sobre les característiques del sistema econòmic, social i polític de l'Europa Occidental corresponent a la civilització europea.
   
   
3. Qüestions sobre el text següent:
               El sistema econòmic feudal és un sistema de producció basat en una agricultura i una ramaderia d'autoconsum. Així doncs, cada feu havia d'autoproveir-se, és a dir, produir tots els productes que necessitava: menjat, teixits, eines... El tancament del comerç mediterrani i l'escassa circulació de numerari van reduir el comerç al mínim. Des de la crisi del s. III havia començat un procés de despoblament de les ciutats: l'intercanvi camp-ciutat va desaparèixer gairebé del tot.     
               A les terres del domini senyorial hi trevallaven els serfs, que eren quasi esclaus, i es dividien en terres de conreu, boscos i pastures. La producció d'aquestes terres era majoritàriament del senyor. Hi havia el castell del senyor, centre econòmic i militar del feu, construït en un lloc estratègic al voltant de la torre de l'homenatge. Els pagesos eren, teòricament, homes lliures.
               Cada poble o vil.la tenia uns habitatges i unes terres de conreu  que alimentaven el pagès i la seva familia.  De totes formes, una part de les collites s'havia de lliurar al senyor en concepte de diferents tributs, a més, la má d'obra de les terres del senyor també la formaven els pagesos dels masos que es veien obligats a treballar-les de franc uns quants dies a la setmana (aquests treballs gratuits i d’altres que els pagesos estaven obligats a fer eren les corvees). Una gran part, doncs, de la producció del feu anava a parar a mans del senyor que destinava aquests excedents de producció  al consum  familiar i dels criats, i al manteniment de la gent que estava al servei del noble (exèrcit personal, administrador, etc.).
               S'usava el guaret com a sistema de cultiu. Generalment guaret i cultiu alternaven cada any, i, com que  faltaven els diners  i  no existien en general ni les ciutats ni els  mercats, la gent es veia forçada a independitzar-se del món exterior i a renunciar tant a la adquisició de productes com a la venda dels propis. D'aquesta forma es creà una situació en la qual  no hi havia cap estímul per produir béns més en llà de las propies necesitats.
               Per aixó en l'economia del principi de l'Edad Mitjana falta l'interés per a la superproducció i per tant no hi ha cap preocupació per innovacions tècniques.
                                                                                  A. Fernádez i altres:  L'Europa feudal.Occident. Ed. Vicens Vives
   
    Qüestions sobre el text:
   
   1.Situa el text en el temps i en l'espai. Posa’l títol.
   2.Què vol dir l'autor amb " una agricultura i una ramaderia d'autoconsum"?.
   3.Explica o fes un dibuix de com estava dividit un feu (és a dir, les diferents parts de què constava).
   4.Explica o fes un dibuix sobre el sistema de conreu de l'edat mitjana.
   5.Què significa la idea "la gent es veia forçada a independitzar-se del món exterior i a renunciar tant a la adquisició de productes com a la venda dels propis"?.
   6. El text afirma que no hi ha innovacions técniques. Explica'n les causes.
   7.Quin tipus d'economia reflexa el text? (indica en quines idees et bases). 
   8. Fes el resum del text.
   
   
   
   
4. Qüestions sobre el dibuix que hi ha a continuació:
   1. Identifica l'estament dels personatges assenyalats per la fletxa. A quin grup social pertanyen?
   2. Per què creus que els personatges del dibuix estan disposats d'aquesta manera ?
   3. A quina època històrica pertany?. Raona la resposta.
   4. On i quan el situes?
   5. A quina civilització correspon?
   6. Què diferencia l'alta de la baixa noblesa?
   7. Quin era l'estament més nombrós?
   8. Quines característiques tenien els seus membres?
   9. A quin grup social pertanyia la majoria?
   10. Quina relació hi havia entre els membres d'aquesta societat?
   11. Com es diu aquesta estructura social?
   12. Indica les característiques d'aquest tipus de societat.
                                   
                                         
       
       
       
       
5. Scriptorium (la revista de l’historiador prudent) fent ús dels seus recursos ha aconseguit traslladar-se en el temps i fer un parell d'entrevistes de primera má a un senyor i a un camperol de l’alta edat mitjana catalana. Per aquest motiu els nostres col.laboradors, el Sr. Eudald Marquès i el Sr. Pau Guerres es van desplaçar al castell de Rocatallada on pogueren entrevistar al Senyor Bernat Trencacolls i al colò Serafí Terrós. Llegiu, doncs, de moment, què va explicar als nostres corresponsals Serafí Terrós i responeu el qüestionari:
   
   

   Entrevista a Serafí Terrós, colò del feu del Sr. Trencacolls. Per Pau Guerres El Sr. Pau Guerres té la déria per l'estudi de la història social de la humanitat. Preocupat pel tema i interessat en la societat de l’alta edat mitjana, entrevista a un camperol del feu del Senyor de Trencacolls. Es deia Serafí Terrós. - Déu Vos guardi Serafí, com van les coses per aquí?. Què em concediria una estoneta per parlar amb vostè?. - Es clar que sí. Avui, sortosament, el meu senyor ha afluixat les exigències i no m'ha demanat hores extres, així que disposo de temps per esplaiar-me. Home pacient com sóc assumeixo la meva condició de colò (també em diuen serf, tinent, o, simplement, vassall), però creguim! ja n'estic fins el cap d'amunt. Només voldria que tot allò que jo li expliqui no surti d'aqui no fos cas que el meu senyor decidís enviar-me una temporada de vacances a les masmorres.

                         
   - Serafí, jo sé que vostè es un home que el preocupa la seva condició social ! me'n podria fer cinc cèntims?.
   - De bon grat, escolti'm la historia que ara jo li explicaré. La societat la formen els individus, homes i dones. Ja des de l'any de la picor hi havia diferències entre tots ells. La tendència humana ha estat sempre la de voler remenar les cireres. El qui aconsegueix imposar-se mana i, el qui no, no li toca més remei que acotar el cap. Avui les coses no han canviat. També hi ha qui mana i qui obeeix. A mi m'ha tocat obeir.
   - Com s’organitzen actualment les relacions socials entre els homes?
   - Miri, tot plegat es una mica embolicat d'explicar, però ho intentarem. La paraula feudal té molt a dir per entendre les relacions socials entre els homes de la nostra època (per això les diuen relacions feudals). Feudal, com ja sap, ve de feu i un feu és un territori de què disposa un senyor (que sempre és un noble o un clergue) que li ha estat concedit pel sobirà o bé per un altre senyor. El que disposa del feu té tots els drets sobre les persones que viuen al seu territori: té un exèrcit, posa impostos, té funcionaris per recollir-los, jutja i aplica la llei del rei (però el rei no s’entera si el senyor feudal ha canviat alguna cosa, en el seu benefici, és clar!); i també el senyor feudal té unes obligacions com a vassall envers el senyor que li ha concedit el feu (ha de ser-li fidel, que vol dir que ha jurat que no es rebel·larà contra seu i li ha de prestar ajuda militar).
   - No ho acabo d'entendre, a què es deuen tants drets i tantes obligacions?
   -Segons ús i costum, es fa entrega dels feus en un acte que se'n diu d'investidura. En aquesta solemne cerimònia qui concedeix el feu, el sobirà o un senyor, i el qui el rep, el vassall, juren davant la Bíblia tenir-se fidelitat. Si un necessita els serveis de l'altre o a l’inrevés  tenen l’obligació d’ajudar-se. Així tots tenen el deure de servir i el dret a ser servits. A més aquests actes acostumen a repetir-se successives vegades, de manera que el que és vassall d’un senyor es converteix en senyor d’un altre vassall de menor categoria concedint-li part del seu feu i així successivament.
   - Així que aquestes relacions de vassallatge entre els reis, els nobles i els clergues estableixen relacions personals de dependència entre ells?.
   - Exactament, sempre n'hi ha un que està per sobre d'un altre; són relacions socials perfectament jerarquitzades en forma com de piràmide (segons he sentir dir).
   - I els camperols com vostè són els últims de la piràmide?.
   - Més ben dit, la base: sobre nostre recau tot el pes de la societat. Tinc l'esquena baldada i els nassos plens de tantes obligacions! Si almenys tinguéssim una mica més de drets! pero ca: som els darrere de la fila (quasi som com els esclaus de l’antiguitat, segons he sentir dir). Pràcticament, només tenim dret a rebre protecció del senyor en cas d’atac, que, ben mirat, és perquè l’interessa no quedar-se sense treballadors!.
   - I vostè no podria aconseguir un feu i tenir vassalls?.
   - Aquesta si que es bona!!. Si tothom pogués tenir terres, qui les treballaria?; perquè, qui té terres, no les treballa pas, precisament, som els que no en tenim de terres qui les treballarem!. Es veu que Déu no va fer la humanitat perquè tothom pugui tenir el mateix. El meu fill però pensa que el que està clar és que si hi ha rics és perquè hi ha pobres, i els primers ja es preocupen de fer les lleis necessàries per no perdre la seva situació privilegiada. Tot aquell que disposa de dominis territorials té poder sobre els que no en tenen. I els que no en tenim no ens toca mes remei que servir-los, complir les seves lleis i tractar-los de senyors. La nostra situació no facilita res. Prou feina tenim per poder sobreviure.
   - Així que en la societat feudal hi ha gent amb més drets que d’altres?, gent privilegiada?
   - I és clar!. Els que tenen feus són uns privilegiats i els que no uns morts de gana que, per acabar-ho d'adobar, si volen viure no tenen mes remei que treballar per a ells.
   - Qui són els privilegiats?
   - Només els nobles i l'església tenen dret a rebre feus. La resta de la població, els camperols, no hi tenen accés. Els privilegiats manen i nosaltres obeïm. El que no saben ells, diu el meu fill, és que més tard o més d’hora lluitarem per millorar la nostra condició social i poc a poc aniran perdent aquests fums de grandesa.
   - A què es dediquen els nobles mentre vosaltres els treballeu les terres?.
   - Els nobles viuen com volen als seus castells. El castell es l'habitatge del senyor i també la seva defensa ja que són recintes emmurallats. En el castell hi viu mes d’una família: la del senyor, els parents, les famílies de cavallers (vassalls seus que l'ajuden en la guerra). També hi ha els criats del senyor; són els seus esclaus i l'única obligació que té el senyor es la d’alimentar-los.
   L'activitat principal dels senyors és la guerra i la seva preparació. A les caceres i als torneigs s'ensinistren en l’ús de les armes. Fan expedicions de saqueig i rapinya per tal d'augmentar els seus territoris, i utilitzen les seves riqueses en grans festes, banquets, competicions i en millorar els equips de guerra. Però, com que tothom és senyor o vassall d’un altre, és fa difícil conquerir-se territoris entre ells, així que cada vegada han d’anar més lluny per trobar enemics als que conquerir les terres (segons m’han dit, aquesta és una de les raons per les que han organitzat les croades). En canvi, els francs de la Marca Hispànica, ho tenen més fàcil perquè els infidels sarrains estan molt a la vora.
   - I el clergat?.
   - Bé, també d’aquests privilegiats en puc parlar. El meu germà treballa en les terres del monestir de Pregamassa i més o menys la situació és semblant. El clergat viu en els monestirs. Aquests són feus però, de l’església. Allí hi viu l'abat i tots els monjos de la comunitat. També, pels voltants, hi viuen els camperols que treballen les terres del monestir al ritme del "leri-leri" (els seus colons).
   Monjos i frares es dediquen la major part del dia a resar. Però també a d’altres activitats com copiar manuscrits, fer caritat, atendre als malalts i ensenyar. Per què hi ha unes normes que va fer un Sant  Benet, que diuen ...a veure si me’n recordo...sí, una cosa com ara: “ora et labora” , en la llengua que encara utilitzen, i que significa que han de resar , però també treballar copiant llibres i coses així. Els monestirs es mantenen gràcies a les donacions dels nobles, que pensen que així es guanyaran el cel, i gràcies als delmes (la desena part de les nostres collites).
   - Quin es l'origen de la condició de serf dels camperols?
   - La nostra creu l’hem d'anar a buscar en el període d'inseguretat personal que patiren molts ciutadans romans quan l'imperi va començar a trontollar. La pressió dels impostos va desencadenar el procés de ruralització. Molts camperols buscaren refugi i protecció a les grans cases senyorials del camp. I ja la van trobar, ja!. Fins i tot molts petits propietaris hi van caure de quatre grapes. Van renunciar a la seva llibertat personal per tal d’assegurar-se protecció (li deien encomanar-se a un senyor). Poc a poc els senyors anaren collant -los.
   - Quines són les condicions del seu treball?
   - Els d’una mula: penca i rep. A canvi de la protecció que ens ofereix el senyor, els camperols tenim un llistat immensa d’obligacions a complir. La lletania es llarga: tenim l'obligació de treballar com arrendataris en les parcel.les del senyoriu i lliurar part de la collita al senyor. Hem de treballar de franc en les terres de la reserva senyorial i fer tot tipus de treballs sense rebre ni cinc (aquests treballs gratuïts es diuen corvees) . Si volem utilitzar el forn i el molí del castell hem de fer un pagament. Tenim l'obligació de posar a disposició del senyor les nostres eines i animals. Però la pitjor de les obligacions és que no podem deixar la terra quan n’estem farts.
   - Així que els tenen ben controlats oi?
   - Si, i ben lligats. A més el senyor tan si es laic (noble) com eclesiàstic (abat o monjo), té el dret de legislar i de jutjar qualsevol afer que tingui a veure amb la seva propietat i que no sigui del seu gust. Aquí per no res t'hi jugues la pell. De totes maneres, com que nosaltres som la majoria , el meu fill està segur que les coses canviaran. Si no ho veiem nosaltres ho veuran els nostres néts.
   - Bé, Serafí ja no el vull entretenir més. Li estic molt agraït per la seva acollida.
   - A reveure i sobretot muts i a la gàbia de tot el que li he dit. Si el Senyor de Trencacolis se n’assabentés...
   
                                        Scriptorium, revista fundada per E. Baquer i T. Gimeno, professors de l'Escola Itaca (Barcelona)
   
   

   
   Qüestionari sobre l’entrevista al pagès Serafí Terròs:

   1. a) Explica les característiques de  les relacions feudals de vassallatge  entre senyors i pagesos.
      b) Qui en surt beneficiat d’aquestes relacions?
   2. a) Explica les característiques de  les relacions feudals de vassallatge  entre els senyors. 
      b) Qui en surt beneficiat d’aquestes relacions?.
   3. Quin tipus de pagès era Serafí Terròs?:
      
   • esclau
   • colò lliure (tinent)
   • colò serf
   • petit propietari (aloer)
   4. N'estava content de la seva situació social?. Per què l'acceptava?
   5. Hi havia algun altre tipus de pagesos a l’Alta Edat Mitjana?.
   6. Quins d'aquells grups treballava gratuitament les terres de la reserva senyorial?
   7. Quins d'aquells grups vivia en unes condicions socials més dures?. Per què?

   
   
   
6. Ves a la web següent on trobaràs esquemes, mapes, imatges i videos per introduir-te en l'època que estem estudiant i, de pas, repassar l'imperi bizantí: http://www.slideshare.net/JoseAngelMartinez/la-fragmentacin-del-mundo-antiguo.
   
   
   
7. El nº 34 de la web anterior presenta un eix cronològic, observa'l   i respon les qüestions següents:
   
   1. Indica la cronologia de l'Edat Mitjana.
   2. Explica qui eren els francs.
   3. Quina era la capital dels francs?
   4. Com es dirà el seu territori a partir del segle IX?
   5. Qui eren els visigots?.
   6. Quin tipus d'economia i societat hi havia al regne visigot?
   7. Quina era la capital dels visigots?
   8. Com es dirà el seu territori a partir del segle IX?
   9. Què va passar a Guadalete?
   10. Qui era i què va protagonitzar Carles Martel?
   11. Indica la cronologia del mapa següent:
       
       
       
       
       
8. El nº 30 de la web anterior presenta el mapa següent. Escriu la informació que et proporciona.
   
                          
   
   
   

     •Estudia els apunts següents sobre el feudalisme.També pots consultar la web:
       http://www.xtec.es/~csoria1/apunts/catala/sofeudal.htm.

APUNTS per estudiar:                L'imperi carolingi i el sorgiment del vassallatge

El regne dels francs va ser el de major duració i el de major influència en la civilització europea. Els reis germans hereten l'autoritat política imperial , però també les dificultats per mantenir-la , per això els reis germànics continuen la política imperial de cedir poder polític als grans senyors (els terratinents) a canvi de la defensa del territori, el manteniment de l'ordre, la recaptació d'impostos i diverses funcions judicials. Aquests grans senyors arriben, doncs, a tenir un gran poder polític i la possibilitat de que no acatessin l'autoritat reial era cada vegada més evident.

A finals del segle VIII, el rei franc Carlemany, davant aquest perill interior i l'amenaça exterior (dels musulmans hispans) a fi d'assegurar l'autoritat reial estableix el vassallatge. El vassallatge era un contracte personal de caràcter polític entre el senyor (el rei) i el vassall (un gran terratinent) que establia un intercanvi de drets i deures entre el senyor i el vassall basat en el jurament personal. El senyor entrega un benefici vitalici (terres de l'Estat) i assegura protecció al vassall en cas de ser atacat, el vassall es compromet a prestar ajuda militar i moral (formant part del Consell reial) al seu senyor i ocupar-se de l'administració del territori cedit (funcions polítiques com la recaptació d'impostos, impartir justícia, manteniment de l'ordre i la defensa). En cas d'incompliment del contracte, a més del deshonor, es perdia el benefici. Així Carlemany va quedar unit per aquestes relacions personals amb part dels grans terratinents francs que li devien obediència no per ser el rei, sinó per ser el seu senyor. A més, Carlemany impulsa que els seus propis vassalls es converteixin en senyors de nous vassalls (amb nobles de propietats menors) sempre establint l'intercanvi entre benefici i serveis. Amb l'ajuda militar de la noblesa que eren els seus vassalls, Carlemany va conquerir un extens territori (com la Marca Hispànica) que va utilitzar com a terres per ser cedides en benefici i assegurar-se la fidelitat de nous vassalls i el seu prestigi va augmentar encara més al ser coronat emperador l'any 800.

Les relacions de vassallatge són la base del sistema feudal i donaran lloc a una de les característiques més representatives de la civilització europea en els seus inicis: el feudalisme. Els successors de Carlemany es van trobar amb grans dificultats ja que l'amenaça exterior sobre l'imperi va augmentar (a més dels musulmans, pels víkings, pels magiars i pobles eslaus) i l'interior també pel perill de rebel·lió dels grans senyors (no vassalls), així que la solució dels hereus de Carlemany per assegurar l'autoritat reial i la defensa de l'imperi va ser el vassallatge,és a dir, van continuant cedint terres de l'Estat per estar segurs de la fidelitat dels grans terratinents però com ja no es conquerien més territoris, el nombre de terres i d'homes sota l'autoritat reial va disminuint cada vegada més i també els ingressos fiscals. Això va comportar la debilitat de la monarquia i, a la llarga, la independència dels vassalls que es van convertir en senyors feudals ja que els beneficis vitalicis van passar a ser feus hereditaris i els senyors exercien el poder polític absolut en nom propi i no com representants del rei sobre els habitans del feu (el feu passa a ser com una propietat del senyor feudal i els seus habitants seran els seus vassalls). Tampoc l'imperi va poder matenir-se i es va fragmentar (Tratat de Verdú, 843) entre els néts de Carlemany: regne de Germania, regne d'Itàlia i regne de França (la unió dels dos primers donarà lloc al Sacre Imperi Romano Germànic).El Papa passarà a ser la força política més important a partir d'aquest moment per la seva influència social, cultural i econòmica (l'església va acumular grans extensions de terra). Com les relacions de vassallatge es van difundir cada vegada més, la major part dels nobles i eclesiàstics  estaven relacionats entre ells per vincles de fidelitat i dependència i, com a conseqüència, la noblesa va esdevenir cada vegada més forta i la monaquia cada vegada més dèbil i el rei arribarà a ser, simplement, el primer, però no sempre el més poderós, dels senyors feudals d'un país. Amb el temps, el feu i les propietats dels terratinents (el domini senyorial) es confondran i serà difícil distingir un de l'altre.

Fins ara hem parlat de les relacions de vassallatge, relacions entre dues persones que són propietaris, és a dir, entre privilegiats, siguin nobles o eclesiàstics, i que comporten cesió de benefici econòmic i poder polític del senyor al vassall (que li deu ajuda consell i ajuda moral). El compromís s'oficialitza en la cerimònia de l'homenatge en la que el vassall presta el jurament de fidelitat i en la cerimònia d'investidura en la que el senyor li concedeix el feu (terres o un castell).

Exercicis:

1. Explica què és l’Alta Edat Mitjana.

2. Estudieu la informació que proporciona sobre Carlemany la web ja consultada http://www.slideshare.net/JoseAngelMartinez/la-fragmentacin-del-mundo-antiguo   (a partir del nº 51), i responeu el qüestionari següent:
   1. Qui va fundar la dinastia carolingia?
   2. Què va fer Carlemany  per assegurar la fidelitat dels grans senyors?.
   3. En quin any Carlos Martel va derrotar als musulmans? On?
      
   4. Quins estats actuals pertanyien a l'Imperi Carolingi?
   5. Quina religió va imposar Carlemany?
   6. Quines altres religions hi havia a l'Europa d'aquella època?
   7. Quan es va coronar emperador?
   8. Qui el va coronar?
   9. Hi havia algun altre emperador a l'Europa d'aquella època?.
      
      
3. 
   

   Comprensió del text següent:                                                              La Europa Carolingia             En la Europa Carolingia alcanza la madurez el sistema feudal. La base del sistema la constituía el feudo, una gran extensión de tierra propiedad de un señor y cultivada por los vasallos que vivían de ella. Los vasallos, o colonos, gozaban de la protección del señor en épocas de conflicto y, a cambio, le daban su trabajo. Los dominios habitualmente se dividían en tres partes: la reserva, que pertenecía exclusivamente al señor, las tenencias (o mansos) cultivadas por los vasallos, y las tierras comunales sobre las que todo el mundo tenía ciertos derechos determinados. A los vasallos se les obligaba habitualmente a trabajar en la reserva durante tres días a la semana, y también es posible que tuviesen para con el señor otras obligaciones. Posiblemente el rasgo más característico del sistema feudal era su falta de movilidad: el vasallo está, además, atado a la tierra. Los intentos de escapar del sistema eran merecedores de severos castigos. Los señores feudales podían ser abades u obispos, caballeros o barones. El surgimiento de esta poderosa clase llamada a desafiar la supremacía de reyes y emperadores, iba a ser uno de los principales factores políticos de la alta Edad Media.                 La Europa Carolingia no era rica: seguía teniendo una economía agrícola y un sistema administrativo relativamente descentralizado. No podía crear edificios que se pudiesen comparar con los de Bizancio o Córdoba, pero, sin embargo, se produjo un notable resurgimiento de la actividad constructiva. La riqueza de Carlomagno, como la de sus predecesores romanos, dependía de los impuestos, y esta forma de gobierno tenía la fuerza necesaria para asegurar el suministro de fondos suficientes que le permitieran demostrar, por medio de edificios, la altura de su ambición imperial (...).                 El renacimiento carolingio finalizó con la muerte de Carlomagno. En 843 el Gran Imperio era dividido por el Tratado de Verdún entre sus tres hijos (...). Las incursiones de los magiares provenientes del este y los esporádicos ataques vikingos a lo largo de la costa norte, rompieron la frágil paz; cesó casi por completo el comercio entre la Europa Occidental y el Oriente Mediterráneo. Los vikingos se extendieron por Polonia y Rusia, Francia, Normandía y Gran Bretaña, dominando gran parte de Europa del norte. Unicamente España, muy alejada de los invasores del norte y del este, pudo edificar edificios de importancia. (...).                                                                                La cristiandad de los bárbaros, en Trabajos de Historia Situa el text en el temps, l'espai i l'època que corresponen. Recorda que el terme vassalls per a alguns historiadors significa exclusivament els fidels nobles d'un senyor feudal mentre que d'altres historiadors ho utilitzen indistintament, tant quan es refereixen a vassalls-nobles d'un senyor feudal com quan es refereixen a vassalls-colons d'un senyoriu. Tenint en compte l'anterior, establix les diferències entre aquests dos tipus de vassalls, els privilegiats i els no privilegiats. L'autor planteja que no existia mobilitat social. Per què no hi existia? . Tipus de societat que establix el text. Indica les idees en què et bases.

4. Observa el dibuix següent sobre un domini senyorial:
   
   

   Identifica: la casa del senyor. l'església les cases dels pagesos. les terres de conreu les terres comunals En aquest feu hi ha un petit propìetari, pots identificar la seva casa? Quina tècnica de conreu practicaven els pagesos? Explica què era: la reserva senyorial les corvees un feu Quin tipus d'economia hi havia? a) A quin grup social podria pertanyer el propietari del domini? b) I a quin estament? a) A quin grup social pertanyien els treballadors del domini? b) I a quin estament? Com es deien les relacions socials entre aquests dos estaments? Raona per què diem que aquesta societat era feudal.

   
   
   
5.  Qüestionari:
   1. La casa del senyor a partir del segle XI serà un castell. Quines funcions tenia?
   2. Observa el castell i para atenció als següents elements:
   • Torre de l’homenatge
     
   • Camí de ronda
     
   • Muralles
     
   • Espitlleres
     
   • Merlets
     
   • Baluards
     
   • Fossat
     
   • Barbacana
   • Pont llevadís
     
     
6. Tal com dèiem més amunt, llegiu ara l’entrevista que el reporter de  la revista Scriptorium,  Eudald Marquès,  va  fer  al senyor Bernat Trencacolls, del castell de Rocatallada, i responeu el qüestionari.
   

   El Sr. Eudald, afeccionat a la història econòmica i interessat per l'economia de l'alta edat mitjana, es dirigí a la torre de l'homenatge del castell del Sr. Bernat Trencacolls. Allí, mentre el Sr. Trencacolls s'entrenava, mantingueren una llarga conversa que ben segur ajudarà a entendre als nostres lectors totes les trifulgues econòmiques d'aquesta època tan llunyana. - Bon dia Sr. Trencacolls. He vingut aquí per intercanviar unes paraules amb vostè. Si pogués atendre'm li estaria molt agraït. - Digui- digui! estic a la seva disposició fins a l’hora tèrcia no tinc combat. - Sr. Trencacolls, podria fer-me un breu resum dels esdeveniments i conseqüències que tingueren lloc així que l’imperi romà començà a fer figa?. - De bon grat n'hi faria cinc cèntims- però crec que Fra Jeroni, que es passa tot el dia entre manuscrits, li ho explicaria millor. Però bé, miraré de complaure'l. De petit mon avi m’explicava que li havia dit son pare que temps ha, aquesta terra havia estat poblada pels romans. Aquests vivien en grans ciutats. Però la gent les abandonà per anar a viure aI camp. - I, per què fugí la gent de les ciutats?

   - Perquè tenien por de l’augment dels impostos i de la gent del nord que venia amb idees saquejadores. No li semblen prou poderosos els motius? Els recaptadors no s’atrevien a endinsar-se boscos enllà. Els bàrbars no es molestaven en anar a visitar petits llogarets, i si, hi anaven, els prenien sota llur protecció. Els terratinents locals amb aquests pactes i amb petits exèrcits propis, protegien gent i béns. Per Déu que fou una època ben moguda! A casa recolliren a molts homes i dones i, a canvi de serveis, els oferiren protecció. A més, com que cada vegada costava més tenir esclaus i cada vegada va ser més difícil vendre la collita a altres llocs, els terratinents ens van haver d’espavilar per no haver de mantenir boques inútils: vam pensar en cedir unes terres del latifundi als nostres pagesos perquè les treballessin a canvi de lliurar-nos part de la collita i de treballar de franc les terres que ens havien reservat per nosaltres (les millors, és clar). Així, no havíem de mantenir els esclaus que, ara, els vam començar a dir serfs o colons perquè si ha entens tot el que li he explicat, en un acte de generositat els havíem concedit la llibertat: ja no eren esclaus!. Aquestes mateixes condicions els vam imposar als ciutadans pobres que fugien de les ciutats per por als saqueixos i als recaptadors d’impostos. I també les vam imposar als petits propietaris (en quedaven molt pocs), que acceptaven encomar-se a nosaltres, cedint-nos les seves terres, a canvi de seguretat. Tots aquests seran els nostres vassalls-colons. Alguns tenien més drets (els lliures) que d’altres (els serfs), però de mica en mica es va anar igualant la seva condició i ens vam haver d’ocupar de tots ells...és que no saben fer res per si mateixos! En fi, Déu ens ha donat a nosaltres, els guerrers, la missió de protegir els dèbils!.
   -Tot això que m’ha explicat, el despoblament de les ciutats i la concentració de la vida en el camp, va canviar la organització de la societat?.
   - Per descomptat que sí. Miri, ara tot son pactes entre uns i altres i aliances de protecció mútua a canvi de serveis. Tot plegat, relacions de vassallatge. I la base social d’aquesta nova organització són els homes, i el mitja econòmic per sobreviure, la terra.
   - Quins són els problemes actuals d’aquesta nova organització econòmica?
   - D’homes en manquen, aquest és el principal problema; la pesta i les epidèmies ens deixen sense braços al camp. Per això els serfs (ells i els seus descendents) tenen prohibit, sota càstigs molt severs, abandonar la terra. Per acabar-ho d'adobar la terra dona poc: el just per sobreviure. L’economia de la nostra època és de subsistència. Pràcticament tot allò que produïm ho consumim. Poc resta per intercanvia-ho per alguna eina o per qualsevol altra cosa quan arriben les caravanes de mercaders o a la fira que es celebra de tant en tant, on es poden trobar alguns productes musulmans o bizantins.
   - Per què no tracten de solventar aquest problema d’escassetat?
   - Miri, prou fem treballant el camp com s’ha fet sempre. A mes, no m’atabali, jo ja en tinc prou per viure bé, i estic molt enfeinat: el mes que ve se'm casa la filla i tinc que estomacar al vei per prendre-li  les terres. No voldrà que la deixi sense dot!
   - Com es que vostè té terres i la majoria no en tenen?.
   - Voluntat divina. Ell es qui decideix. Jo he heretat per la seva voluntat les terres dels senyors de Trencacolls. I, a cops d’espasa, he engrandit les possessions. Les meves possessions les heretarà  el meu primogènit que les deixarà en herència al meu nét i així successivament.
   - Com organitza vostè els seus dominis?
   - Tinc dividit el meu feu en tres parts: la part senyorial, terres que, com a senyor que soc, la reservo pel meu ús personal. Aquí hi tinc, el meu castell i les terres que faig treballar als meus serfs. La part de terres que faig com una espècie d’arrendament  als meus colons (els masos o tinences), i la part comunal. o pastures i boscos que els colons tenen dret a utilitzar pagant uns tributs.
   - Com definiria vostè l’economia de la seva època?
   - Miri, resumint i en poques paraules li diria que nosaltres hem organitzar una economia en què els feus són autosuficients i no hi ha excedents de producció.
   - Quines conclusions en trauria vostè d'aquesta nova situació?.
   - Amb franquesa i escombrant cap a casa li he de dir en primer lloc, que jo visc com un senyor. Pocs tenim aquest privilegi. En segon lloc, com que els nostres feus s'autoabasteixen no necessitem de ningú de fora per sobreviure i, en tercer, mentre els camperols no reclamin gaires drets la pau d’aquestes contrades es mantindrà ferma. Això és l’únic que em preocupa. Bé, per ser franc, també em preocupen les raons que em busca el meu veí, el senyor de Panxagrassa per uns drets que diu tenir sobre el bosc de la Matussalla, de la meva propietat.
   
                                   Scriptorium, revista fundada per E. Baquer i T. Gimeno, professors de l'Escola Itaca (Barcelona)
   

   QÜESTIONARI SOBRE L’ENTREVISTA AL SR. TRENCACOLLS: En quina època va viure  Trencacolls?. L’entrevistat és un senyor o un camperol?. Explica què significa senyor. A quin estament pertanyia  fra Jeroni?. A què es devia dedicar? Per què recollien homes i dones a casa de l’avi del sr. Trencacolls? Enumera els problemes que tenia la majoria de la gent en aquella època Per què el sr. Trencacolls no es preocupava gaire dels problemes que tenia la majoria de la gent? Què és un feu? Dibuixa una circumferència i assenyala les parts de què es composa un feu. Indica la utilitat de cada una d’elles. a)Què vol dir que l’economia és autosuficient? b) Quin tipus d’economia hi havia en el feu? c) Explica com funcionava el sistema de conreu (guaret). Quina por té el sr. Trencacolls dels camperols? . I del seu veí?. Com es diuen les relacions socials entre uns i altres? Explica els drets i els deures dels senyors i dels pagesos.

7. La fam a Europa
   
               De la fam europea de 1031-1033, els testimonis són molt nombrosos, però el més impressionant és el de Raul Glaber (monjo borgonyó que va viure a principis dels segle XI):
   “ (...) El temps estava tan trastornat que no es va poder trobar el moment adequat per a sembrar i segar, principalment a causa de les inundacions. Hi havia la impressió que els elements (del clima), oposats entre ells, lliuraven una batalla, quan el que feien en realitat era castigar la insolència dels homes. Les pluges constants havien calat tant en el sol que durant tres anys va ser impossible obrir solcs per sembrar. En el millor dels casos, un modi de gra sembrat donava de collita un sextarius, amb el qual dificilment es podia obtenir més d'un grapat de gra. Aquesta fam ben jova va començar a  l'est: devastant Grècia, va passar a Itàlia, es va difondre després per les Gàl.lies i es va estendre a Anglaterra. La manca de menjar va consumir a pobles sencers: rics i menys rics estaven pàl.lids, com els pobres, perquè la misèria universal havia posat fi al pillatge dels poderosos. Si es trobava algun menjar per vendre, el venedor podia, al seu gust, apujar el preu o respectar el preu habitual: així es podia veure que a molts llocs el modi de gra anava a seixanta sous, i en altres el sextarias es pagava a quinze sous. Després de haver-se menjat el bestiar i I 'aviram, els homes, obligats per una fam atroç, es posaren a menjor carronyes i altres aliments immunds. Alguns van arrivar a menjar fins i tot les algues dels rius per escapar de la mort, però fou en va... És horrorós de recordar els excessos a què va arribar la corrupció del gènere humà: es va veure llavors, quin dolor! homes desesperats per la fam que menjaven la carn d'altres homes, el que rarament s'havia vist en el passat. Els viatgers, assaltats per homes més forçuts que ells, eren esquarterats, cuinats al foc i menjats. Molts altres, fugifius de la fam de regió en regió, eren degollats a I'empara de la nit pels seus amfitrions i eren menjats pels que els acollien. Sovint, mostrant un fruit o un ou a un nen, hom se I 'emportava a un lloc amagat per a matar-lo i menjar-se'l.  A molts llocs els cadavers eren desenterrats i amb les restes  calmaven la fam”.
                                      Citat per Bonnassie, P. Del esclavismo al feudalismo en Europa Occidental, Barcelona (Críitica)
   
   
   
   1. Indica quin tipus de font és aquest document i argumenta la resposta.
   2. Situa'l en l'espai i el temps.
   3. A quina època històrica correspon?.
   4. Escriu les idees fonamentals.
   5. L'autor analitza les causes de la fam de què parla?. Raona la resposta.
   6. Estàs d'acord en el seu anàlisi?. Justifica la resposta.
   7. Quines conseqüències va comportar aquesta fam?
   8. Creus que el text reflexa una crisi de subsistències?
   9. Explica les característiques de l'economia de l'època.
      
      
      
8. Llegeix el document següent i respon les qüestions:
                                                       La población de una aldea de Normandia
   Ciertos estudios de la población de una aldea entera desde  el  siglo V hasta el VIII (...), en Normandía, permiten reconstruir la demografía de la época.  En general, la tasa de mortalidad infantil es extremadamente elevada: 45 por mil. La esperanza de vida al nacer es muy débil: apenas 30 años. La longevidad media se sitúa alrededor de los 45 años para los hombres, pero sólo es de 30 a 40 años para las mujeres, que mueren con frecuencia entre los 18 y 29 años a consecuencia de partos imposibles o de fiebres puerperales. Había por tanto que tener muchos hijos y muchas mujeres para sobrevivir. En efecto, las tasas de natalidad y de mortalidad se hallaban muy próximas, 45 por mil en ambos casos, con variaciones violentas en plazos muy breves. Los ancianos eran raros, pero una vez que habían sobrepasado los 40 años se doblaban sus posibilidades. (...) Aquellas poblaciones campesinas no habían cambiado apenas desde el Neolítico.
    
                                                                               E. Patlagean, M. Rouche: Historia de la vida privada, vol 2 pág. 52.
1. Defineix demografia
2. Indica el tipus de font i el tipus de document (econòmic, social...).
3. De què tracta el text?
4. Situa'l en el temps i l'espai .
5. Digues a quina època històrica correspon.
   
6. De què ens informa ? (el resum del text).
   
7. Quines causes varen influir en els fets que heu observat?.
8. Quines conseqüències varen comportar?
   
9. Són representatius de l'època els fets que es descriuen? .
   
   
   
   
9. Llegeix el document següent i respon les qüestions:
                                                       Las obligaciones de los campesinos
               Por San Juan los campesinos deben segar los campos del señor y llevar los frutos al castillo. Después deben limpiar los fosos. En agosto deben llevar a la granja la cosecha del trigo, pero no pueden entrar sus gavillas hasta que el señor haya retirado su parte. En septiembre deben entregar un cerdo de cada ocho, y de los más buenos. Por San diego deben pagar el censo . A comienzos del invierno deben trabajar la tierra del señor para prepararla, sembrarla y rastillarla. Por San Andrés, un pastel. Por Navidad, los pollos buenos y finos. Después, la cebada y el trigo. El Domingo de Ramos deben entregar los corderos. Después deben trabajar en la herrería, ir al monte y cortar la leña para el señor y hacer con su carreta todos los transportes del señor. Añadid además, que el molinero del castillo por moler el trigo del campesino se queda con una parte del grano y otra de la harina; que para cocer el pan también hay que pagar, y que si el panadero no se lleva su parte, lo cuece mal y lo quema.
   
   1. Dedueix quin tipus de pagesos són els del document:
   • esclaus
   • colons lliures (tinents)
   • colons serfs
   • petits propietaris (aloers)
   2. A quin estament pertanyien?
   3. Quins d'aquests grups treballava gratuitament les terres de la reserva senyorial?
   4. Quins d'aquests grups vivia en unes condicions socials més dures?. Per què?
   5. Quines relacions socials reflecteix el document?
   6. Explica el que sàpigues sobre elles.
   7. Et sembla que els pagesos estarien d'acord amb aquestes obligacions?. Raona la resposta.
   
   
   
   
10. Llegeix el document següent i respon les qüestions:           

                                                    La legislación franca del rey Gontran
                Quien matase a una mujer joven y libre en edad de procreación tenía que pagar seiscientos sueldos, mientras que si la mujer había muerto después de la menopausia, sólo tenía que abonar 200.  Si se la hería hallándose en cinta y moría, 700 sueldos de multa; pero sólo 100 si la criatura moría a consecuencia del aborto consiguiente. El rey Gontran, a fines del siglo VI, promulgó una estipulación suplementaria, probablemente porque este género de delito se estaba multiplicando: en adelante, había que pagar seiscientos sueldos por una mujer encinta asesinada, y, encima, otros seiscientos si la criatura muerta había de ser un varón (...) un muchacho de menos de doce años "valía" 600 sueldos, mientras que la chica de su misma edad 200.      
    
                                                                         E. Patlagean, M. Rouche: Historia de la vida privada, vol 2 pàg. 52

    1. Qui té més valor segons el text?.
    2. Explica les característiques demogràfiques de l'època i relaciona-les amb alguna idea del text.
    3. Creus que hi havia desigualtat de drets en la societat franca?
    4. Quina funció social tenien les dones en aquella societat?
    5. Justifica per què es considera aquesta societat:
       1. jerarquitzada
       2. estamental
       3. masclista
    
    
    

La mentalitat feudal

APUNTS per estudiar:    El desconeixement del món real, ja que no hi ha investigació en els fenòmens de la naturalesa, duu a mantenir unes tècniques primitives i la creença en una naturalesa hostil plena d'amenaces reals (llops, incendis, epidèmies, males collites) o imaginàries (bruixes, encanteris, fantasmes, dracs…) que, juntament amb les amenaces humanes (guerres internes, invasions exteriors) situen al ser humà en una sensació de constant perill i generen un sentiment de por i inseguretat. Aquest sentiment d'inseguretat té com resposta la recerca de protecció i la troben en una explicació sobrenatural del món que els envolta, que dóna validesa a tot allò que la lògica directa no pot comprendre. Això determina l'enorme influència de la religió (cristiana en aquest cas) i dels eclesiàstics, els únics que poden interpretar la paraula de Déu, en la mentalitat i la vida dels homes i dones medievals i la persistència de creences paganes precristianas (ritus, supersticions). Aquesta mentalitat religiosa presenta dues facetes: si d'una banda serveix d'atenuant al dolor de la guerra, la malaltia, la fam i la misèria (treva de Déu, judicis de Déu, immunitat de les esglésies per als perseguits per la justícia, la caritat i la misericòrdia cristianes, resignació enfront de l'adversitat, fe en una vida eterna celestial...), també presenta una faceta de fanatisme (precisament per a combatre creences que considera anticristianas) que engendren altre tipus de barbàrie (la creença en veritats absolutes, eternes i immutables, lluita feroç contra la herejía, repressió de la sexualitat). De qualsevol manera, la fe, la creença en un Déu que donarà justícia i felicitat en la veritable vida, després de la mort, ja que aquest món és una vall de llàgrimes, dóna esperança, seguretat i conformisme en l'acceptació d'un dolor que es considera, en tot cas, un càstig pels pecats comesos o una prova per a comprovar la fe en Déu, el que suposa, després de tot, una explicació a la foscor regnant. Els pocs esperits rebels o inconformistas tenen el camí de la compenetración en profunditat amb els valors establerts per a salvar l'ànima, que és l'única cosa que importa (ascetas, eremitas o pelegrins), o la lluita contra aquests principis asumint el risc que això comporta..

D'acord amb tot això, els valors que imperen en la societat feudal menyspreen la capacitat de racionament i la capacitat de l'esforç personal, els drets i els deures no depenen de l'actuació d'un, sinó que s'hereten, vénen donats pel naixement, i, per tant, tot esforç individual per a canviar la situació és inútil (a més de, sovint, prohibit per la llei) ja que tot depen de la voluntat de Déu. La riquesa, el respecte i la consideració social –l'honor- també s'hereten i es pressuposa que els nobles, descendents de conquistadors, tenen ja de per se una sèrie de virtuts (noblesa, fidelitat, honradesa, valor, compliment de les promeses…) que ni tan sols han de demostrar, mentre que dels villanos (membres del tercer estament) només es pot esperar traïció, covardia, cobdícia, desconfiança i debilitat. Lògicament, les manifestacions artístiques es corresponen a aquesta mentalitat, siguin els còdex (còpia i adaptació al pensament cristià de determinades obres llatines), cantars de gesta o l'arquitectura romànica en la qual tant l'edifici, com la pintura i l'escultura estan al servei de la propagació d'aquests valors. El pensament intel·lectual i el saber (en mans dels monjos) està preocupat exclusivament per qüestions teològiques i aquell (i més aquella) que es dedica a les ciències de la naturalesa és subestimat i vist amb desconfiança.

Exercicis Qüestions sobre la cultura medieval a l'Alta Edat Mitjana: Què és el que s'opinava sobre el món, què s'esperava de la vida? Explica  per què es pensava d'aquesta manera. Posa una creu en la resposta que consideris correcta sobre el que s'opinava sobre l'ésser humà: ¤ és un ésser creat per Déu per ser feliç en la terra. ¤ és un ésser creat per Déu per sofrir i patir en la terra ¤ és un ésser que gràcies a la seva intel.ligència dominarà al món. ¿Era important la fe en Déu?. Raona la resposta. Posa una creu en la resposta que consideris correcta sobre què era el que més valorava un noble en l'època medieval: ¤ el poder. ¤ els diners. ¤ viure amb les màximes comoditats. ¤ pregar i preparar l'ànima per al Judici Final de Déu. ¤ l'amor. ¤ l'amistat. ¤ l'honor, o sigui, l'orgull de sentir-se respetat pels demés. ¤ tenir un treball estable. ¤ lluitar per sortir de la pobresa. ¤ lluitar per acabar amb la pobresa. ¤ fer la guerra.                                                                                                                                              Ves a http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/916.htm  per completar la informació que tinguis sobre la vida quotidiana a l'alta edat mitjana i imagina't que ets un personatge d'aquella època. Fes una redacció (si tens traça en escriure) o un còmic (si ets bo/bona en el dibuix) sobre la teva vida. Si vols saber més sobre la situació de la dona medieval ves al nivell general, apartat la mentalitat feudal, qüestió 6.

la correcció

•Exercicis:

1. Llegeix el text següent i respon les qüestions:
   En l'Europa de l'Alta Edat Mijana, el Papa, a més de cap de l'església catòlica, tenia també un gran poder, ja que controlava  directament una part d'Itàlia i influia molt sobre els diversos monarques cristians. El Papa i l'emperador germànic es van enfrontar perquè aquest volia controlar el nomenament de bisbes de l'Imperi i del mateix Papa. De fet, totos dos volien que la resta de monarques europeus els reconeguessin com la màxima autoritat del món cristià. Per aquest motiu, dins l'Imperi germànic van ser freqüents les lluites entre els partidaris del Papa  (güelfs) i els partidaris de l'emperador (gibel.lins)
                                A. Alcoberro i altres. Geografia i Històrica. Ciències Socials 2 Primer cicle. Editorial Teide.
   
   1. Com es diran els dominis territorials del Papa a Itàlia?
   2.  Per què creus que el Papa tenia tant de poder?
   
   
   
2. Llegeix el text següent i respon les qüestions:
   Jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei dels aragonesos i comte de Barcelona, marqués de Provença, t'otorgo i et concedeixo a tu, Guillem d'Anglesola , el meu castell de Mur per al servei i per a la fidelitat envers en mi i envers els meus successors. Et dono i et concedeixo aquest castell amb tots els seus termes i pertinences, amb totes les portes de sortida i amb totes les millores que hi facis, i especialment amb els seixanta mitgeres de blat que cada any acostumen a donar els homes d'aquest lloc. Tot aixó t'ho dono i concedeixo en feu, en servei i en fidelitat envers en mi i envers els meus successors, perquè ho tinguis en nom meu i en nom dels meus successors perpètuament, tu i la teva nissaga (...).
               I jo, Guillem d'Anglesola, renuncio a perpetuïtat, senyor rei, a qualsevol reclamació o a qualsevol queixa que fins ara tingui contra vos o contra els vostres, tant de béns mobles com de béns immobles o de qualsevol altra qüestió.

                                                                                                        Alfons el Cast,  any 1192
Qüestions:

1. Quin tipus de font és aquest document?. Raona la resposta.
2. Situa'l en el temps i l'espai .
3. Digues a quina època històrica correspon.
4. Busca informació sobre l'autor i fes un breu resum.
5. Quin tipus de relacions hi ha entre Alfons i Guillem?
6. A quin estament pertanyen?
7. Quins compromisos adquereixen en virtud d'aquest document?
8. Quan de temps dura aquest acord?
9. Quins motius tenia Alfons per fer-lo?
10. I Guillem?
11. a) En què es converteixen el homes "que cada any acostumen a donar els seixanta mitgeres de blat"?
    b) A quin grup social pertanyen?
    c) A quin estament?
    
    
    
3. Situa en un eix cronològic els següents esdeveniments:

   -Tractat de Verdú -Carlemany és coronat emperador -Inici de la primera croada -Fi de l'Imperi Romà d'Occident -Otó I és nomenat emperador